Redactores i redactors del Mercaderies Report a la porta de l'Ajuntament d'Igualada. Fotografia: Berta Reventós (RED)

Marc Castells, alcalde d’Igualada: “Heu de ser crítics i autocrítics, i saber que si voleu, teniu la capacitat per transformar la societat”

Marc Castells va néixer a Igualada el 23 de novembre de 1972 i n’és l’alcalde des de l’11 de juny del 2011. L’entrevistem per conèixer més a fons com és la feina d’alcalde i quins projectes té en ment per a la ciutat d’Igualada.

Per: Sergio Abril, Alba Acosta, Alisha Arif, Doha Beitar, Abdelilah Boutmazought, Miquel Busquet, Iazmin Corpodean, Jennifer Díaz, Lorena Figuereo, Laia Guàrdia, Héctor Jiménez, Imad Malek, Ammad Mian, Genís Morera, Biel Pérez, Carla Quiñones, Mariona Raja, Lena Riba, Jana Vidal

Com vas arribar a ser alcalde? T’imaginaves ser-ho de petit, o et volies dedicar a una altra professió?

Mai m’hauria imaginat que acabaria sent alcalde, de fet sí que tenia inquietuds polítiques, per això vaig començar a militar a la Joventut Nacionalista de Catalunya. Això em va apropar a conèixer la política i veure que es podien canviar les coses i obtenir millores.

Ja fa més de deu anys que ets alcalde d’Igualada. Ens podries dir quins han estat els millors moments? I els pitjors?

Et diria que el pitjor va ser la pandèmia, de llarg, de fet crec que encara no ens n’hem recuperat i trigarem molt a fer-ho en l’àmbit social.

El millor moment serà amb l’obra per convertir Igualada en ciutat universitària. No hi ha cap futur per les ciutats que no apostin pel coneixement. El curs 25-26 tindrem 1000 estudiants universitaris, i serà molt important. Això donarà un enriquiment a la ciutat.

“No hi ha cap futur per les ciutats que no apostin pel coneixement

Tal com has comentat, un dels moments més difícils va ser a l’inici del Covid, quan Igualada va ser l’epicentre de la pandèmia a Europa. Com recordes aquells dies? I quina valoració en fas ara, des de la distància?

Van ser uns dies molt complicats. Vam ser una mica conillet d’índies perquè mai s’havia tancat un territori. Els alcaldes i alcaldesses de la Conca d’Òdena vam posar-nos d’acord per salvar els interessos dels ciutadans que estaven tancats, i estàvem patint molt. El moment més crític va ser l’última setmana de març, quan morien entre setze i divuit persones cada dia, quan normalment en moren una o dues.

Va ser molt complicat veure morir gent i que els familiars més íntims no poguessin donar-los l’adéu. La gent em trucava plorant perquè no es podia acomiadar del seu pare, avi, etc. Se’m posa la pell de gallina, no li desitjo a ningú aquesta situació. Va ser molt complicat i dur. Ens trucaven mitjans de comunicació de tot el món, per exemple, el telenotícies de Mèxic en prime time.

Crec que quan deixi de ser alcalde escriuré un llibre sobre aquest tema, perquè van passar moltes coses i crec que s’hi ha de donar resposta. Em sembla que encara és força recent per fer una valoració, hem de deixar més temps i veure-ho en perspectiva.

Parlem ara dels projectes que des de l’Ajuntament esteu preparant per millorar la ciutat. Potser un dels més importants és l’ampliació del Parc Central. Com s’ha dissenyat aquest nou espai? I com serà?

Vam rebre moltes crítiques, però jo ho tenia clar. M’imaginava un espai verd on els diumenges hi hagués diferents grups de música i la gent s’hi pogués estirar, jugar amb el frisbee, com el Hyde Park de Londres.

Molts infants i joves d’Igualada ens deien que les ciutats més “guais” tenien skatepark, i vam dir: l’hem de fer. En vam mirar diversos per Europa i ens vam fixar en un que hi ha a Copenhaguen, Dinamarca, que és immens. A més, l’any 2024, a les Olimpíades de París l’skate serà una disciplina Olímpica, i ja ens hem assegurat que atletes olímpics vinguin a entrenar aquí.

Volíem que tot el conjunt fos verd, i no fos una massa dura de ciment. Pretenem crear un projecte de ciutat agradable i amable. Hem de tornar la natura a les ciutats, volem que la ciutat sigui atractiva i atraure a la gent de fora perquè vingui a Igualada. El Parc Central hi ha ajudat molt: un parc per fer grans esdeveniments.

Quan podrem utilitzar-lo?

Les obres comencen al juny. Si tot va bé, està previst que es pugui obrir al febrer.

“Volem que la ciutat sigui atractiva i atraure a la gent de fora perquè vingui a Igualada

Hem llegit a diversos llocs el lema “Igualada, ciutat amable”. A què es refereix aquesta frase? Penses que és una realitat, o més aviat un desig?

Jo crec que cada cop més va sent una realitat. I és amable perquè ha de ser amable a les accessibilitats de les persones, ha de ser amable a l’aposta pel comerç, pels serveis i als accessos a Igualada. Ara estem treballant en un projecte per convertir Igualada en una vila florida, és a dir, que les flors inundin la ciutat. Doncs la ciutat amable és això, anar-la construint, però construir-la entre tots, que tenim un greu problema d’incivisme.

Hi ha algun projecte important per Igualada abans que s’acabi l’alcaldia l’any que ve?

El meu somni és acabar el Campus Universitari, l’alberg de pelegrins de Cal Maco, acabar l’anella verda, el Parc Central, les diferents accessibilitats que tenim previstes, diferents places que farem a la ciutat i el Centre Cívic Nord, que ja està acabat. Però la més emblemàtica per mi, a part de l’enllaç de la ronda sud, és la via blava, el camí que anirà des d’Igualada fins al mar; es podrà fer caminant o en bicicleta sense trobar un sol cotxe. I un altre projecte clau pel futur del nostre territori és que hi hagi indústria, i per això és important el sòl industrial que es farà a l’entorn de l’aeròdrom d’Òdena i a l’entorn de l’A2, entre Jorba i Igualada. Es farà recuperant antics camins, amb carrils bicis i amb una bona integració paisatgística. N’hi ha moltes més però aquesta diria que és molt estratègica i clau pel nostre futur.

L’any que ve hi haurà eleccions municipals. Vostè es presentarà un altre cop per ser alcalde?

Mira, no ho sé. És una decisió que no puc prendre jo sol, s’ha de prendre en l’àmbit primer familiar, i després amb l’equip de gent que treballa conjuntament amb mi. Però, quan la prengui, jo haig d’informar la ciutadania, tant en un sentit com en un altre.

Per anar acabant, voldríem fer alguna pregunta de caire més personal. Cadascú té un ideal, una persona que admira. Qui és la seva inspiració?

Et diré dues persones que són molt rellevants, i a qui de vegades demano consell. Una és el president Mas. És una persona amb una gran capacitat analítica, serenitat, és molt racional. Per mi és una persona molt admirable.

I l’altra és una monja, la germana Rosa, que es va dedicar de molt jove a fer d’infermera i a cuidar nens que havien estat abandonats. De tant en tant venia al despatx i estàvem una hora reflexionant, m’anava molt bé per pensar, ja que a vegades no tens temps per fer-ho. És una persona molt humil, mai m’ha demanat res. De vegades hi ha gent que se t’atansa pel teu càrrec, però ella és una persona absolutament humil que ha volgut ajudar els altres i m’ha ajudat a mi.

Per últim, quin consell ens donaria a les noies i nois de la nostra edat?

Heu de ser crítics i autocrítics, amb vosaltres mateixos, i amb la capacitat que teniu per transformar la societat, que si voleu ho podeu fer. Viviu un moment molt difícil. Segurament sou la generació que viurà pitjor que els seus pares, això diuen. Jo ho trobo un punt alarmista, com aquells que diuen que el món s’acaba. El món no s’acabarà, però us haureu d’adaptar, com s’ha adaptat sempre la societat al llarg de la història. Per tant, teniu la capacitat de canviar el món, si voleu, i de sortir d’on us hem enviat per culpa del Covid i també per culpa d’això (assenyala el mòbil): a un món individualista que jo crec que no ens ajuda a tirar endavant. En aquest món heu de ser capaços de transformar la societat. Amb quinze anys ja sou crítics, ja podeu opinar, dir la vostra. No teniu dret a vot, però sou ciutadans.

Moltes gràcies per rebre’ns!

Redactors Juniors

, , ,
close