En el Dia Internacional contra la Violència contra les Dones, l’alumna de 2n de Batxillerat va trasmetre un missatge contundent a través de la representació
Per Julen Loarte, Paula Maribel, Carla Maribel, Gabriel Cuevas
El passat 25-N, Dia internacional contra la Violència contra les Dones, a les classes de tot l’Institut es va voler donar veu a aquest problema que patim dia dia. Es va llegir un manifest contra la violència de gènere, per tal de donar a saber que la violència no és un mètode d’educació i que no està bé.
Igualment, dilluns, 29 de novembre, la Mariona Prat, estudiant de 2n de batxillerat Escènic ensva sorprendre amb un monòleg sobre la violència de gènere totalment inventat i escrit per ella. El monòleg representava una dona la qual no tenia nom, ja que la Mariona era el mateix personatge, que explicava la seva història un cop morta. Ella havia patit maltractament de part del seu marit Pep. Ella mai sabia què fer i ens explicava que no sabia si aixecar-se ja que despertaria al Pep i ell no suportava aixecar-se d’hora. En Pep no li deixava mai obrir la porta, ja que deia que el repartidor la mirava molt. Però un dia ella la va obrir i va decidir que quan el Pep arribés li hauria de dir que havia obert, ja que de totes maneres veuria el paquet. El Pep li fa un ull de vellut i, finalment, tots sabem i ens imaginem com acaba el monòleg i la història.
Tant el monòleg com la Mariona van ser genials. Realment va aconseguir que es poséssim en la pell de la dona i molts de nosaltres poder entendre el vertader problema que hi ha darrere de tot això. La Mariona és una persona amb molt talent i que val molt.
Finalment, vam fer-li unes preguntes a la Mariona i ella molt amablement ens va respondre.
-Què estudies? T’agrada?
Estic estudiant batxillerat escènic. M’agrada però prefereixo fer les optatives de la meva modalitat, les altres assignatures em costen més però ho faig per seguir estudiant el que jo vull.
-A què et vols dedicar?
M’agradaria ser actriu de teatre però crec que serà difícil, ja que a la gent li agrada més el cinema.
-Quines aficions tens?
M’agrada molt llegir, anar a concerts i, com a tots els joves, sortir de festa.
-Quan temps fa que fas teatre?
Des dels tres anys que em dedico a fer teatre.
-A quins llocs fas teatre?
Faig teatre a tres llocs diferents, la Tarima, a un grup de Capellades i a l’extraescolar de l’institut.
-Esteu preparant alguna obra aquí al institut?
Si, l’obra d’Anna Frank.
-Què et va motivar a fer aquest monòleg?
El cas d’Igualada sobre la violació em va motivar molt a fer aquest monòleg sobre la violència de gènere.
-Com et vas inspirar per escriure el monòleg?
Em vaig inspirar amb una cançó tocada amb un piano per un company de classe que toca molt bé.
-Com et vas sentir escrivint-lo i representant-lo?
És difícil, però intento parlar desde el personatge, sempre hi ha una manera que em separo jo del personatge.
-Què podem fer les persones per contribuir en aquest monòleg?
Anar al teatre a veure obres feministes i després parlar-ne amb els amics, la família…
